A la banda de llevant del riu Albaida, la Serra Grossa continua amb menys força. Aquesta és la Solana, amb 349 metres.
dijous, 24 d’abril del 2008
VEGETACIÓ DE RIBERA
El pas del riu Albaida entre la serra Grossa el converteix en un indret d´alt valor ambiental. Conserva alguns trams de bosc de ribera, amb àlbers blancs, xops, oms, figueres, canyars, baladres, salzes, i les vessants de la serra que no han patit incendis recents, alguns rodals de pinar amb carrasca, aritjol, esparreguera i coscolla.
COVA DE LA PETXINA
Només passada la presa de Bellús, a l´esquerra, els primers tallats del barranc del riu Albaida amaguen aquesta cova, on es conserven algunes pintures rupestres.
COVA NEGRA
És un dels paratges més atractius de Xàtiva. Aquesta cova, penjada sobre el riu Albaida, ha estat objecte de troballes prehistòriques.
MOLÍ
En un ample que el riu Albaida forma prop de la Cova Negra es conserven les restes d´un molí,
mig cobert d´heura i envoltat de frondosa vegetació d´àlbers blancs i pinar adult, supervivent del foc. Al seu voltant tenim un àrea recreativa.
NAIXEMENT D´AIGUA
Amagat entre canyars i baladres, aquest gros ullal nascut al peu de la serra Grossa afig aigua pura al riu Albaida, que baixa contaminat per les indústries i pobles de la Vall d´Albaida, especialment d´Ontinyent.
AQÜEDUCTE
A la partida d´Alboi està l´aqüeducte de les Arcaetes, d´estil gòtic. Era el que transportava l´aigua d´un gros naixement a la ciutat de Xàtiva, passant sobre el riu Albaida.
MONUMENT AL JUGADOR DE PILOTA
La comarca de la Costera, amb el Genovés com a punt de referència, té una gran tradició pel que fa a l´esport més valencià: la pilota. Damunt de Xàtiva, camí del castell, hi ha aquest monument en el seu honor. Grans pilotaris com Genovés o Sarasol han donat glòria a la pilota valenciana.
LA COL.LEGIATA O LA SEU
Xàtiva és considerada com una de les ciutats més monumentals del País Valencià. El seu casc antic conserva molts edificis monumentals, i carrers de gran sabor medieval, d´estrets carrers i curioses teulades amb gran volada. En alguns casos a penes deixen passar la llum del sol, perquè falta poc per a que arriben a tocar-se. Tingué un gran pes històric, tot i que després de la Batalla d´Almansa el 1707, que desembocà en la seua crema, tardà molts anys en recuperar-se. Ara té uns 27.000 habitants, i és la capital de la comarca de la Costera.
LA FONT DELS VINT-I-CINC DOLLS
Només entrar a Xàtiva per la carretera vella d´Alcoi passem per la font dels Vint-i-Cinc dolls, la més emblemàtica de la ciutat. Sempre hi veurem gent al seu voltant.
EL JARDÍ DEL BES
En front de la font està el Jardí del Bes, ben ombrejat per enormes plàtans i altres arbres. Té un llarguíssim llavador cobert i diverses fonts.
RIU CÀNYOLES
Naix en els barrancs de la serra d´Enguera, al terme de la Font de la Figuera, i discorre entre aquesta serra i la serra Grossa, formant l´eix vertebrador de la comarca de la Costera.
Les seues aigües són escasses i pudentes, entre baladres i canyars, i passa llepant els pobles de Moixent, Vallada i Canals. Junt al riu Albaida vessa les seues aigües al Xúquer.
EL TOSSAL
Just damunt de les ermites de Vallada s´alça el Tossal, amb més de 740 metres d´altitud. Hi ha senda senyalitzada per a pujar. La seua vegetació, com la de tota la serra, està molt malmesa pels incendis.
ERMITES DE SANT SEBASTIÀ I EL CRIST
És el paratge més atractiu de Vallada, a uns 15 minuts del poble. Les dues ermites estan juntes, entre pinars supervivents i jardins ben cuidats. Hi ha un restaurant abans d´arribar-hi, i menjador en una de les dues ermites.
VOLTANTS DE LES ERMITES
Els jardins de les ermites del Crist i Sant Sebastià estan perfectament cuidats. A la vora hi ha un àrea recreativa amb refugis, riu i piscina, així com un espai abancalat per a passar el dia.
AIGUA SALADA
Aquest rierol naix poc més amunt de les dues ermites. El seu origen és el Túnel del Sumidor, molt visitat per espeleòlegs. A l´àrea recreativa de les ermites s´ha construït una piscina que s´ompli amb l´aigua salada del rierol, així com diversos refugis entre el pinar.
TÚNEL DEL SUMIDOR
A mitjan pujada al Penyó de Vallada trobem un avenc. Per dins discorre un rierol subterrani, que comença dolç i aflora a la superfície salat. És el que hem trobat al principi de la ruta. Els materials algepsosos de l´interior de la terra van, progresivament, augmentant la salinitat de l´aigua. L´interior de la galeria té una llargària de més de 1300 metres, un desnivell d´uns 300, i en part ha estat explorada.
EL CASTELL DE VALLADA
Poc queda d´aquest castell, que dominava tota la Costera. Les seues vistes són molt millors que les de la torre de Moixent, amb el poble escampat al peu de la serra, envoltat d´oliveres i els primers camps de tarongers a la vora del riu Cànyoles.
EL PENYÓ DE VALLADA
Vist de perfil és com un dit alçat enmig de dos barrancs. La seua ascensió és curta, però d´una certa duresa. Això sí, les vistes recompensen l´esforç. L´altitud del Penyó no arriba als 650 metres, però es parteix de menys de 300 al poble de Vallada.
LA SERRA GROSSA
En una alta valleta situada al bell mig de la serra Grossa, cultivada amb vinyes i sembrats, esguitada de masos, i envoltada de turons d´escàs desnivell i vegetació en recuperació, es creuen els camins que comuniquen Ontinyent amb Vallada i Aielo de Malferit amb Moixent.
dimarts, 22 d’abril del 2008
NAIXEMENT D´AIGUA
Als afores de Moixent, just davall del torreó morisc, hi ha un naixement d´aigua que abasteix el llavador, i forma un rierol que llepa les cases del poble.CASTELL MORO DE MOIXENT
Just damunt del llavador, sobre un inexpugnable turó, s´alcen les restes d´un torreó morisc, en ruïnes, que dominava, a l´igual que el castell de Vallada, el pas per la vall de la Costera.
PANTÀ DEL BOSQUET
A uns 3 quilòmetres damunt de Moixent, l´estret del barranc dóna lloc a una valleta perpendicular. A la dreta, a la vora d´unes enormes carrasques, hi ha un petit embassament. La seua presa és una grossa muralla fortificada, possiblement del segle XVII. Aquest és el pantà del Bosquet, un dels llocs més visitats de Moixent.
CARRASQUES
Al costat de la presa del Bosquet ens fan bona ombra unes carrasques de grandària monumental. Potser daten de la mateixa època que la construcció de la presa.
dissabte, 19 d’abril del 2008
POBLAT IBÈRIC DE LA BASTIDA DE LES ALCUSSES
Al capdamunt de la serra Grossa entre Moixent i Fontanars, quan les seues altures encara no sobrepassen els 700 metres, està excavat parcialment el poblat ibèric de les Alcusses. Dominava la vall de la Costera i la zona de Fontanars, i visualment abarcava diversos poblats de la serra d´Enguera. Un guia ens mostra tot allò que s´ha excavat i, en part, recreat.
CASA IBÈRICA
Un dels atractius del poblat ibèric és una reproducció d´una casa ibèrica, construïda amb els materials que els íbers empraven, i amb la distribució i funcions que aquestes cases podrien haver tingut.
EL VI
Entre les ruïnes d´un mas del terme de Moixent encara distingim el celler, i dins d´ell, una premsa de vi. La valleta de les Alcusses té bona extensió de vinya.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)